BLOC 3. CATALUNYA I ESPANYA A L’EDAT MITJANA

BLOC 3. CATALUNYA I ESPANYA A L’EDAT MITJANA.

3.1. L’ISLAM A LA PENÍNSULA IBÈRICA

3.1.1. De la conquesta a l’Emirat Independent (711 – 929)

La conquesta musulmana el 711. La Batalla del Guadalete. La conquesta de la Península Ibèrica. L’Emirat depenent de Damasc. L’Emirat Independent. ABDERRAMAN I (731-788).

• ESQUEMA EN BLANC. La conquesta musulmana de la Península Ibèrica.
• MAPA. La conquesta musulmana de la Península Ibèrica.
• MAPA. L’Emirat de Còrdoba (756-929).
• VÍDEO. La conquesa musulmana del 711.
• IMATGE. El rei Roderic i Tariq. Manuscrit 7415, fol. 27 “Semblanza de reyes”. Biblioteca Nacional, Madrid, Espanya.
• IMATGE. Mesquita de Còrdova (785), Còrdoba, Espanya. Planta de la mesquita i evolució al llarg del temps. Interior de la mesquita.
• ACTIVITAT. Pactes entre musulmans i hispanogots.

3.1.2. El califat de Còrdova (929 – 1031)

ABDERRAMAN III (891-961). El califat independent. Estructura i organització. Prosperitat i estabilitat. Les ràtzies d’ALMANSOR (932-1002).

• ESQUEMA EN BLANC. El Califat de Còrdova.
• MAPA. El Califat de Còrdova.
• MAPA. L’apogeu d’Al-Andalus (segles IX – X).
• IMATGE. Dinars d’or de l’època del segon califa Al-Hakam II (961-976).

3.1.3. Dels regnes de taifes al regne nassarita de Granada (1031-1492).

La crisi del califat. Els regnes de taifes. Les paries. L’avenç dels regnes cristians. Els almoràvits i els almohades. El regne nassarita de Granada. La fi d’Al-Andalus. 

• ESQUEMA EN BLANC. Dels regnes de taifes al regne nassirita de Granada.
• MAPA. Els regnes de taifes el 1031. 
• MAPA. L’Imperi Almoràvit.
• MAPA. L’Imperi Almohade
• IMATGE. Campanar de l’actual catedral de Sevilla, fet a partir del minaret de la mesquita almohade, conegut com “La Giralda” (s. XII) Sevilla, Espanya.
• MAPA. Regne Nassarí de Granada el 1482. 
• IMATGE. Palau de l’Alhambra, Granada (segles XIII – XIV), Espanya.

3.1.4. Catalunya sota el domini islàmic (714-1152)

Arribada dels musulmans a Catalunya. Fases de la presència musulmana a Catalunya. Catalunya dins l’emirat i el califat. Les taifes. L’establilització de la frontera. Catalunya Vella i Catalunya Nova. Principals nuclis musulmans.

• ESQUEMA EN BLANC. La Catalunya musulmana.
• VÍDEO. L’Islam a Catalunya a l’Edat Mitjana.
• MAPA. Fases de la presència de l’Islam a Catalunya
• MAPA. Les taifes i les ràtzies musulmanes a Catalunya.

3.2. ORÍGENS I FORMACIÓ DE CATALUNYA A L’EDAT MITJANA

3.2.1. Del domini carolingi al trencament amb els reis francs.

L’estabilització de la frontera. Els primers comtats i el progressiu allunyament de l’autoritat franca. GUIFRÉ EL PILÓS (840-897) i l’organització del territori. L’avenç de la frontera: del Llobregat al Gaià. BORRELL II (927-992) i el trencament amb els Capets. Una societat de pagesos lliures.

• ESQUEMA EN BLANC. Catalunya Medieval: del domini carolingi al trencament amb els francs
• IMATGE. “Miniatura de Guifré el Pilós”. Genealogia del Casal d’Aragó (cap al 1400). Biblioteca del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
• IMATGE. “Miniatura de Borrell II”. Genealogia del Casal d’Aragó (cap al 1400). Biblioteca del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
• MAPA. Els dominis del comte Guifré el Pilós.
• IMATGE. La Vall de Lord (El Solsonès).
• IMATGE. Monestir de Santa Maria de Ripoll (fundat el segle IX). Ripoll, El Ripollès. 
• MAPA. Els comtats catalans a l’entorn de l’any 1000.
• MAPA MUT. Els comtats catalans.
• ACTIVITAT. La carta de població de Cardona.

 3.2.2. La feudalització de Catalunya

Feudalització de Catalunya. Barons i serfs. La frontera continua avançant. Comtes i Barons. Els Usatges de Barcelona.

• ESQUEMA EN BLANC. La feudalització de Catalunya.
• ACTIVITAT. Els mals usos.
• IMATGE. “Els Usatges de Barcelona i Costums de Catalunya”. Ms de Ripoll, núm. 38, fol. 1. Arxiu de la Corona d’Aragó.

3.2.3. Formació i expansió de la Corona d’Aragó

Causes de la formació de la Corona catalano-aragonesa. RAMON BEREGUER IV (1114 – 1162) i PERONELLA D’ARAGÓ (1136 – 1173). La conquesta de la Catalunya Nova. L’expansió occitana. JAUME I (1208 – 1276) i la conquesta de Mallorca i València. L’expansió per la Mediterrània. Principals institucions. El comerç a la Mediterrània i els Consolats de Mar. 

• ESQUEMA EN BLANC. L’expansió de la Corona d’Aragó.
• MAPA. La conquesta de la Catalunya Nova.
• IMATGE. Castell de Siurana (segle XII) Siurana (Cornudella de Montsant), El Priorat. 
• IMATGE. Reial monestir de Santa Maria de Poblet (segle XII). Vimbodí, La Conca de Barberà.
• MAPA. L’expansió de la Corona d’Aragó. Mallorca i València.
• IMATGE. MESTRE DE LA CONQUESTA DE MALLORCA. Pintures murals de la conquesta de Mallorca (1285 – 1290). Pintura mural. Museu Nacional d’art de Catalunya, Barcelona. 
• MAPA. Expansió per Occitània de la Corona d’Aragó.
• MAPA. L’expansió mediterrania de la Corona d’Aragó.

3.2.4. Economia i societat de la Corona Catalanoaragonesa

Creixement demogràfic. Poblament rural i poblament urbà. Economia: agricultura deficitària, activitats artesanals i un pròsper comerç. Noblesa i alt clergat. Pagesia lliure i remença. Poblament urbà: la ma major, la ma mitjana i la ma menor. Minories. 

• IMATGE. “Mapa d’Europa” i del Mediterrani. Atles Català del Mestre mallorquí Cresques ABRAHAM (1375).

3.2.5. Institucions de govern a la Catalunya Medieval

Les Corts. El pactisme. La Diputació del General o Generalitat 

• ESQUEMA EN BLANC. Institucions de govern a la Catalunya Medieval.
• ENLLAÇ. La Diputació del General al segle XIV

3.3. ORÍGENS I EXPANSIÓ DELS REGNES HISPÀNICS.

3.3.1. Els regnes d’Astúries, Lleó, Castella, Navarra i Aragó.

Orígens: la zona càntabra. El regne d’Astúries, ALFONS III (866-910) i la formació del regne de Lleó. El regne de Castella i FERRAN I (930-970). El regne de Navarra i SANÇ III (1000 – 1035). La independència dels comtats aragonesos. 

• ESQUEMA EN BLANC- Els regnes hispànics a l’Edat Mitjana.
• MAPA. Els regnes cristians orccidentals.
• IMATGE. Santa Maria de Naranco (segle IX). Ovideo (Astúries), Espanya.
• MAPA. Els orígens d’Aragó.
• MAPA. Navarra en temps de Sanç III.
• MAPA. Navarra i Aragó al segle XI.
• IMATGE. Panteó dels reis de Pamplona al Monestir de Santa Maria la Real de Nàjera. Nàjera (La Rioja)
• IMATGE. Castell de Loarre (segle XI). Loarre (Osca).

3.3.2. L’expansió territorial.

Fases de l’expansió: segles IX – X, segles XI – XII i segles XIII – XV. 

• ESQUEMA EN BLANC. L’avenç dels regnes cristians peninsulars.
• MAPA. L’avenç dels regnes cristians.
• IMATGE. Castell de Peñafiel (segle X). Peñafiel (Valladolid).

3.3.3. El Regne de Castella.

La unió definitiva entre Castella i Lleó. Principals institucions. Monarquia i Corts. Societat: una noblesa forta i una burgesia inexistent. L’agricultura. La ramaderia: la mesta. 

• ESQUEMA EN BLANC. El Regne de Castella.
• MAPA. Rutes de la Mesta a Castella.
• ENLLAÇ. El fuero de Castrojeriz.