- EIX CRONOLÒGIC. La II República
- PRESENTACIÓ. La proclamació de la II República i el període constituent
- PRESENTACIÓ. El bienni reformista (1931 – 1933)
- PRESENTACIÓ. El bienni conservador (1933 – 1936)
- PRESENTACIÓ. El Front Popular (1936)
3.1. LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA I EL PERÍODE CONSTITUENT
- ESQUEMA EN BLANC. La proclamació de la II República i el període constituent
- ESQUEMA EN BLANC. El context econòmic dels anys 30
3.1.1. El govern provisional
Les eleccions municipals del 12/abril/1931. Rebuig monàrquic i victòria republicana. Proclamació de la II República. Abdicació i marxa d’ALFONS XIII. La constitució del govern provisional i primeres mesures. El primer president del govern provisional, Niceto ALCALÁ-ZAMORA (1931)
- ACTIVITAT. Comunicat d’Alfons XIII del 14/04/1931
- ACTIVITAT. Proclamació de la II República a Barcelona
- DOCUMENT. “Proclamació de la II República a Barcelona”. La Vanguàrdia, dimecres 15/04/1931, pàg. 6
- GRÀFIC. Resultats de les eleccions municipals de 1931
- MAPA. Resultats de les eleccions municipals de 1931
3.1.2. La Constitució de 1931
Les eleccions a Corts Constituents del 28/juny/1931. Victòria republicana i socialista. El projecte de Constitucional. La CONSTITUCIÓ DE 1931. Principals trets. El debat parlamentari. Feminisme a les Corts. Clara CAMPOAMOR (1888 – 1972) i Victoria KENT (1891-1987)
- ACTIVITAT. La Constitució de 1931
- ACTIVITAT – La dona a la II República
- ACTIVITAT – Discurs de Clara Campoamor a les Corts el 1 d’octubre de 1931.
- ENLLAÇ. Francisco MARTÍNEZ HOYOS “Victoria Kent, la feminista que se opuso al voto femenino” La Vanguàrdia, 06/12/2019.
3.1.3. Partits i sindicats durant la II República
Partits republicans d’esquerres. Partits republicans autonomistes. Partits autonomistes. Partits republicans de dretes. Forces contràries a la República. Partits monàrquics. Partits autoritaris. Sindicats.
- ESQUEMA EN BLANC. El sistema de partits i sindicats durant la II República
- QUADRE. Partits i sindicats durant la II República
3.1.4. El context econòmic dels anys 30
Repercussions del crack del 29 i la crisi internacional. Impacte en la II República. Les tensions interiors. Expectatives econòmiques i realitat.
- ACTIVITAT. Evolució d’alguns indicadors econòmics 1929 – 1935
- GRÀFIC. Vagues a Espanya (1931 – 1936)
- GRÀFIC. Indicadors econòmics a Espanya 1929 – 1935
3.2. LA GENERALITAT I L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE 1932
3.2.1. La Generalitat provisional i l’Estatut de Núria
El Pacte de Sant Sebastià i l’autonomia de Catalunya. Resultat a Catalunya de les eleccions a Corts Constituents. Caiguda de la Lliga Regionalista i auge de l’Esquerra Republicana de Catalunya. El govern provisional de Francesc MACIÀ. L’avantprojecte per a un nou Estatut. La comissió d’experts al Santuari de Núria. L’Estatut de Núria. Referèndum per a l’aprovació del nou Estatut. Aprovació i presentació a les Corts.
3.2.2. El debat sobre l’Estatut
L’ Estatut de Núria i la Constitució de 1931. Postures a l’entorn de l’Estatut. Aprovació de l’Estatut. Diferències entre l’Estatut redactat a Núria i l’aprovat per les Corts.
- ACTIVITAT. Comparació entre l’Estatut de Núria del 1931 i l’aprovat el 1932
- IMATGE. Pamflet antiestatutari imprés a Talavera mentre es debatia l’Estatut a les Corts
3.2.3. Les forces polítiques a la Catalunya republicana
Domini del catalanisme. Manca d’un partit obrer catalanista. Pes de la CNT. Partits de centre. De la LLIGA REGIONALISTA a la LLIGA CATALANISTA. L’ ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA. La fragmentació del marxisme català.
3.2.4. El govern de la Generalitat de Catalunya
Eleccions al Parlament de Catalunya. Rivalitat entre la LLIGA i ERC. Victòria d’ERC. Lluís COMPANYS President del Parlament i Francesc MACIÀ President de la Generalitat. Acció de govern fins 1934.
- ACTIVITAT. La renovació pedagògica de la Generalitat republicana
- ESQUEMA. Organització de la Generalitat Republicana.
- GRÀFIC. Resultat de les eleccions a la Generalitat de Catalunya el 20/NOV/1932
- IMATGE. Francesc MACIÀ i LLUSSÀ, President de la Generalitat de Catalunya (1932 – 1933)
3.3. EL BIENNI REFORMISTA (1931 – 1933)
- ESQUEMA EN BLANC. El Bienni Reformista (1931 – 1933)
- QUADRE. Principals reformes del Bienni Reformista
3.3.1. La reforma agrària
Objectius principals. Primers decrets. La LLEI DE REFORMA AGRÀRIA (1932). L’Institut de la Reforma Agrària. Resultats de la reforma
- ACTIVITAT. La llei de reforma agrària
- MAPA. La propietat agrària a Espanya el 1930
- QUADRE. Aplicació de la reforma agrària a Espanya
3.3.2. Reformes laborals
LARGO CABALLERO i el Ministeri de Treball. Objectius en l’àmbit laboral. Reforma laboral. Tasca legislativa. Reacció de la patronal i dels sindicats.
3.3.3. La qüestió religiosa
Secularització de la societat espanyola. Límits a la influència de l’Església. No confesionalitat de l’Estat i llibertat de culte. El ordres religiosos. La qüestió de l’ensenyament. La LLEI DE CONGREGACIONS (1933). Reaccions de la jerarquia eclesiàstica i del món catòlic.
3.3.4. La reforma militar
Professionalització i democratització de l’exèrcit. La LLEI DE RETIR DE L’OFICIALAT (1931). Resultats de la reforma militar. La “Sanjurjada”. La Guàrdia d’Assalt.
3.3.5. Ensenyament i cultura
El dret a una educació pública, laica, obligatòria i igualitària. Problemes amb l’Església. La “guerra escolar”. L’ educació popular. Les missions pedagògiques.
3.3.6. La descentralització de l’Estat.
La Constitució de 1931 i les autonomies. Catalunya, País Basc i Galícia
3.4. EL BIENNI CONSERVADOR (1934 – 1936)
3.4.1. Les eleccions de 1933 i el canvi de govern
La crisi del Bienni Reformista. Dimisió d’AZAÑA. Les eleccions de 1933. El gir cap a la dreta. La coalició CEDA – Partido Radical. Suports externs. Desmuntant l’obra del Bienni Reformista.
- GRÀFIC. Resultats de les eleccions generals de novembre de 1933.
- QUADRE. Resultats a Catalunya de les eleccions generals de novembre de 1933.
3.4.2. Radicalització obrera. La Revolució d’Octubre de 1934.
Radicalització del PSOE i la UGT. Reacció de les dretes. Catalunya. El conflicte rabassaire. La LLEI DE CONTRACTES DE CONREUS (1934). Inconstitucionalitat de la llei. Enfrontament govern – Generalitat. La proclamació del 6 d’octubre del President Lluis COMPANYS. La repressió. Astúries, l’aixecament miner. La duríssima repressió.
- ACTIVITAT. La radicalització del PSOE
- ACTIVITAT. Manifest de la coalició antimarxista de 1933
- ACTIVITAT. Aixecaments i insurreccions el 1934
- ACTIVITAT. La proclama de 6 d’octubre del President Companys
- MAPA. La revolta asturiana de 1934.
- MAPA. La Unió de Rabassaires
3.4.3. La crisi del bienni de dretes
Les conseqüències de les revoltes de 1934. La proposta de reforma constitucional. La crisi de govern. La convocatòria de noves eleccions.
3.5. EL FRONT POPULAR (febrer – juliol de 1936)
3.5.1. Les eleccions generals de febrer de 1936
Polarització política. Catalunya: el FRONT D’ESQUERRES i el FRONT CATALÀ D’ORDRE. Espanya: el FRONT POPULAR i el BLOQUE NACIONAL. Triomf del FRONT POPULAR.
- ACTIVITAT. Resultats de les eleccions generals de 1936 a Catalunya
- MAPA. Resultats per províncies de les eleccions generals de febrer de 1936.
3.5.2. L’ etapa del FRONT POPULAR
Nou govern de Manuel AZAÑA (1880 – 1940) i Santiago CASARES QUIROGA (1884 – 1950). IZQUIERDA REPUBLICANA, UNIÓN REPUBLICANA i PSOE. Mesures del nou govern. La situació a Catalunya. Augment de la tensió social: perspectiva de les forces d’esquerra i de les forces de dretes.
3.5.3. La preparació del cop d’Estat
Increment de la tensió: clima de violència social. Creixement de la influència de la FALANGE ESPAÑOLA. Situació a Catalunya. La planificació del cop d’Estat del general MOLA.
Eduard Vives Toro 
